CRÈDITS FINALS

Direcció: Emin Alper

Direcció: Gore Verbinski

Direcció: Grant Gee

No és casualitat que en plena època d’empoderament nacional i procés de qüestionament de la identitat catalana, els discursos que predominaven en les cerimònies dels Gaudí fossin relatius justament a aquesta situació cultural, mentre que ara, enmig d’aquesta transició en què ens trobem, tornem a reflexionar sobre el xarneguisme i la relació indirecta o directa amb la indústria espanyola. En cap cas, ni l’un o l’altre, el plantejament principal girarà sobre la qualitat cinematogràfica rere les pel·lícules. Això segur, només faltaria.

Dins la secció Panorama, el debut de Joel Alfonso Vargas va suposar una de les grandíssimes sorpreses en el passat festival de Berlín. Aquí ja va arribar de les mans de la Seminci de Valladolid i ha significat l’inici d’un molt possible gran director.

Després del seu pas pel festival de Sitges, arriba Primate a totes les cartelleres nacionals com la gran estrena de la setmana. Al festival fantàstic ja va recollir elogis i el conjunt de la crítica professional s’ha encarregat d’assenyalar el gran sentit per la diversió que es mostra rere l’exhibició de violència en mans d’aquest simi enrabiat.

Estem en plena i absorbent temporada de premis cinematogràfics, així que no podria haver-hi millor manera de celebrar-ho que repassant les millors pel·lícules del ja any passat. Com sempre, les millors pel·lícules del 2025 es refereix a aquelles estrenades en el mateix any, incloent-hi les pròpies del 2024 (presentades al llarg de festivals o de producció de llavors). Per tant, n’hi ha moltes que podrien haver format part de la llista de l’any passat, que no van entrar-hi i és per això que reben aquí el reconeixement merescut. De la mateixa manera, Hamnet (Chloé Zhao), Marty Supreme (Joshua Safdie), El agente secreto (Kleber Mendonça Filho) i moltíssimes més estrenades aquí en aquest 2026 no han pogut entrar, però ben segur que ho faran als textos de finals d’any.

Direcció: Michael Shanks

Aquest divendres s’estrena Together, una de les sensacions del passat festival de Sitges i que mescla totes les claus necessàries perquè també sigui una de les sensacions de la temporada. Ja ho va ser La sustancia, de Fargeat, amb qui comparteix una clara devoció pel terror corporal i la reflexió sobre les relacions humanes en una societat tan plegada de falsedat i hiperconnectivitat. De fet, tal és l'homogeneïtzació que provoca la globalització que els protagonistes d’aquesta pel·lícula son una parella que comença a fusionar-se i a sentir-se tremendament, i fatalment, atrets. Amb la pel·lícula de Fargeat també comparteix la seva sàtira; al final, riure és l’última escapatòria de la desgràcia.

Decorado ja havia estat present en la filmografia d’Alberto Vázquez. En forma de curtmetratge, amb què va guanyar el Goya, ell unia diferents historietes d’animació amb una ambició formal tremenda. Des de llavors, tenim la garantia d’un autor descomunal, incansable d’experimentació, que desafia film rere film les convencions del cinema d’animació. Amb Unicorn Wars dialogava sobre la guerra amb figures antropomòrfiques adorables que contrastaven amb el seu voltant. Aquí, fent de Decorado un llargmetratge, combat justament contra tota la falsedat impostada que portem per no reconèixer la foscor que ens toca viure.

Direcció: Chris Stuckmann

Direcció: Guillermo Del Toro